L'Interior a Barcelona en el segle XIX [Fitxer informàtic]
/ Maria Isabel Rosselló i Nicolau; dirigida per Pere Hereu i Payet
Rosselló i Nicolau, Maria Isabel[Barcelona] : Universitat Politècnica de Catalunya, 2007
Dirigida per: Hereu i Payet, Pere. Universitat Politècnica de Catalunya, 2005
1 fitxer electrònic
Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.
ISBN 978-84-690-6063-6
La tesi examina l'interior de l'arquitectura privada, fonamentalment habitatge, a Barcelona des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX. L'estudi no es planteja a través d'un fil cronològic sinó que es basa amb exemples representatius de tres moments: des de la dècada dels anys vuitanta del segle XVIII fins a finals dels anys trenta del XIX; la plenitud del segle XIX, des de la dècada dels cinquanta fins a finals dels anys setanta; i el tombant del segle XIX al XX, el període comprès entre la dècada dels vuitanta del XIX i la primera del XX. En cada un d'aquests moments s'estudia, en primer lloc, si en els interiors es manifesten, d'una manera o d'una altra, les mateixes intencions i transformacions que caracteritzen l'arquitectura del període que compren el nostre estudi. En segon lloc, s'analitza quin és el paper que pertoca a l'arquitectura en la configuració d'aquests interiors. Fins a quin punt l'interior esdevé objecte del treball de l'arquitecte i si l'arquitecte assumeix, respecte l'interior, el paper que fins aleshores han exercit de manera autònoma un conjunt d'artistes i artesans. Per últim, s'examinen quines són les formes de producció, es comprova si la transformació de l'interior té com a "condició de possibilitat" un procés de racionalització productiva similar al procés que afecta als altres aspectes de l'arquitectura i, alternativament, com el canvi de sensibilitat impulsa transformacions en la producció. L'estudi es basa en les característiques estrictament formals, en les voluntats expressives que es poden endevinar per associació, simbolització, etc. i en les particularitats materials. No es basa en unes anàlisis que prenguin en consideració l'adscripció estilística dels elements que configuren els interiors. Per entendre adequadament cada un dels moments estudiats, la tesi assumeix els criteris formals i els judicis de valor, vigents i emergent a través dels texts i escrits de l'època.
