português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
MESTRES I ESPLUGAS, JOSEP ORIOL []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 11   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Llegat artístic d'Evarist Arnús : la Torre Arnús de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas / Anna Hernández Tudela
Hernández Tudela, Anna


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 81-118 : il.
Notes.

En aquest article pretenem explicar el patrimoni artístic que va deixar Evarist Arnús a Badalona, partint dels estudis que s'han publicat al llarg dels anys i incorporant les noves aportacions que han sorgit fruit de la nostra investigació. Els protagonistes d'aquest text són l'asil de Sant Andreu de Pere Falqués (1885), el bust de marbre d'Arnús d'Andreu Aleu i Teixidor (1885), l'escultura de bronze de Pere Carbonell i Huguet a la plaça del Doctor Niubó (1891), el Monument d'Evarist Arnús a la Rambla (1895) i molts especialment la Torre Arnús i el seu jardí romàntic, obra de l'arquitecte acadèmic Josep Oriol Mestres i Esplugas (1859).


Matèries: Banquers ; Arquitectura ; Cases ; Monuments ; Parcs i jardins ; Arquitectes ; Artistes ; Patrimoni històric i artístic
Matèries: Arnús i de Ferrer, Evarist (1820-1890) ; Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895) ; Aleu i Teixidó, Andreu (1829-1900) ; Carbonell i Huguet, Pere (1854-1927)
Matèries:Torre Arnús de Badalona ; Asil de Sant Andreu
Àmbit:Badalona ; Barcelona
Cronologia:[1859 - 1891]
Accés: https://raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/402204
Localització: Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 11
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Proyecto para la iglesia parroquial que debe construirse en el pueblo de San Estevan de Cervellon, provincia y diócesis de Barcelona, distrito de Sn Feliu de Llobregat / [José O. Mestres]
Mestres i Esplugas, Josep Oriol


1864
67 p. ; 31 cm
Manuscrit.



Matèries: Esglésies ; Arquitectes ; Neogòtic ; Projectes d'arquitectura
Matèries: Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895)
Àmbit:Cervelló
Cronologia:[1864]


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Casa Salvador Samà de Josep Oriol Mestres. Un exemple d'arquitectura residencial de les primeres dècades d'urbanització de l'Eixample / Maribel Rosselló i Nicolau
Rosselló i Nicolau, Maria Isabel


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 14 (2008) , p. 47-62 : il.
Notes.


Matèries: Urbanisme ; Arquitectura civil ; Cases ; Eixamples ; Arquitectes ; Burgesia
Matèries: Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895)
Matèries:Casa Salvador Samà de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1861 - 1870
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/128462/218959
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 11
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Façana neogòtica de la catedral de Barcelona / Maria Ojuel
Ojuel i Solsona, Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 337 (juliol-agost 2008), p. 40-45 : il. (Focus
Notes.

En plena restauració de la façana i el cimbori neogòtics de la catedral de Barcelona, resulta oportú replantejar les polèmiques que van acompanyar-ne la construcció. Sovint s'ha considerat que l'aposta per un neogòtic d'aire nòrdic responia al desconeixement de l'especificitat del gòtic català. Veurem, però, que els qui promouen l'obra no són ignorants d'aquest fet. La seva és una aposta estètica però alhora ètica, convençuts de la bondat d'una interpretació ambiciosa i mística del gòtic com a estil històric per antonomàsia per al temple cristià.



Matèries: Catedrals ; Neogòtic ; Façanes ; Industrials ; Arquitectes ; Construcció
Matèries: Girona i Agrafel, Manuel (1818-1905) ; Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895)
Matèries:Catedral de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1859 - 1912]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Interior a Barcelona en el segle XIX [Fitxer informàtic] / Maria Isabel Rosselló i Nicolau; dirigida per Pere Hereu i Payet
Rosselló i Nicolau, Maria Isabel


[Barcelona] : Universitat Politècnica de Catalunya, 2007
Dirigida per: Hereu i Payet, Pere. Universitat Politècnica de Catalunya, 2005
1 fitxer electrònic
Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.
ISBN 978-84-690-6063-6

La tesi examina l'interior de l'arquitectura privada, fonamentalment habitatge, a Barcelona des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX. L'estudi no es planteja a través d'un fil cronològic sinó que es basa amb exemples representatius de tres moments: des de la dècada dels anys vuitanta del segle XVIII fins a finals dels anys trenta del XIX; la plenitud del segle XIX, des de la dècada dels cinquanta fins a finals dels anys setanta; i el tombant del segle XIX al XX, el període comprès entre la dècada dels vuitanta del XIX i la primera del XX. En cada un d'aquests moments s'estudia, en primer lloc, si en els interiors es manifesten, d'una manera o d'una altra, les mateixes intencions i transformacions que caracteritzen l'arquitectura del període que compren el nostre estudi. En segon lloc, s'analitza quin és el paper que pertoca a l'arquitectura en la configuració d'aquests interiors. Fins a quin punt l'interior esdevé objecte del treball de l'arquitecte i si l'arquitecte assumeix, respecte l'interior, el paper que fins aleshores han exercit de manera autònoma un conjunt d'artistes i artesans. Per últim, s'examinen quines són les formes de producció, es comprova si la transformació de l'interior té com a "condició de possibilitat" un procés de racionalització productiva similar al procés que afecta als altres aspectes de l'arquitectura i, alternativament, com el canvi de sensibilitat impulsa transformacions en la producció. L'estudi es basa en les característiques estrictament formals, en les voluntats expressives que es poden endevinar per associació, simbolització, etc. i en les particularitats materials. No es basa en unes anàlisis que prenguin en consideració l'adscripció estilística dels elements que configuren els interiors. Per entendre adequadament cada un dels moments estudiats, la tesi assumeix els criteris formals i els judicis de valor, vigents i emergent a través dels texts i escrits de l'època.


Matèries: Arquitectura ; Cases ; Industrialització ; Tesis doctorals ; Habitatge ; Palaus ; Arquitectes
Matèries: Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895) ; Rogent i Amat, Elies (1821-1897)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1780 - 1910
Accés: http://www.tdx.cesca.es/TDX-0420107-093419/
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 11
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Edifici de Josep Oriol Mestres i Esplugues a Mataró / Antonio Merino i Orejon
Merino i Orejon, Antonio


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 1988, núm. V (1989) , p. 93-97
Sessió celebrada el dia 7 de maig de 1988. Notes.


Matèries: Arquitectes ; Arquitectura ; Edificis
Matèries: Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1853 - 1895
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113206/140953
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Biblioteca de Catalunya; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 11
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Espai de lleure a la Barcelona del segle XIX: els "Campos Elíseos" / Lina Casanovas i Esclusa
Casanovas i Esclusa, Lina


En: 010182 Història urbana del Pla de Barcelona : Volum II. Barcelona : Ajuntament, 1989. p. 229-247 : plàn.

Notes a peu de pàgina.



Matèries: Parcs i jardins ; Equipaments de lleure ; Lleure ; Sales de ball ; Sales de teatre ; Bars i cafès
Matèries: Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895)
Matèries:Camps Elisis de Barcelona ; Passeig de Gràcia de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1809 - 1884
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. Can Sumarro (l'Hospitalet de Llobregat); Arxiu Municipal Districte Gràcia


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 11
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Vidrieres conservades del Taller Amigó a la Catedral de Barcelona / Sílvia Cañellas
Cañellas, Sílvia


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 2 (1994) , p. 93-114 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en castellà i anglès.

Segons l'autora, s'hauria d'incloure l'activitat del Taller Amigó en el moment del renaixement de l'art de la vidrieria del segle XIX. I les obres que realitzà per a la Catedral, en el marc general de la seva producció, inmmersa en el pre-Modernisme religiós. Es van realitzar un gran nombre d'obres per a la Catedral, algunes de les quals existeixen dempeus encara avui dia. L'estudi d'aquestes vidrieres denota la manera de fer del Taller: la investigació tècnica, el neo-medievalisme, l'exagerat i recarregat decorativisme de les sanefes, uns fons trencats característics i unes figures carents de personalitat, amb ampuloses robes. Però també mostra una certa evolució: un primer moment de formaciió, amb els calats de les capelles radials, els vitralls dels quatre evangelistes i els dos darrers de l'absis; un moment de plenitud que s'inicia amb els vitralls de les capelles de Sant Esteve i Sant Pere i que continua d'una manera més exagerada que creativa, amb el de la Verge de Montserrat i el de la Magdalena, per a seguir amb la continuació de formes en els vitralls del timpà i de Sant Cugat. El vitrall dels Màrtirs de la Independència marca ja un llenguatge diferent que no tindrà temps de redefinir-se i que s'apropa més al Noucentisme que al Modernisme (A.).



Matèries: Vitralls ; Vitrallers ; Catedrals ; Neogòtic ; Modernisme ; Noucentisme ; Historicisme
Matèries: Amigó, Eudald Ramon ; Rigalt, Agustí ; Font i Carreras, August ; Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895)
Matèries:Catedral de Barcelona ; Casa Amigó de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1872 - 1906
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 11
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Projectes de vidrieres pre-modernistes per a la Seu de Barcelona / Sílvia Cañellas
Cañellas, Sílvia


En: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, núm. 1 (1993) , p. 171-196 : il.
BIbliografia. Notes. Resum en català, castellà i anglès.

L'article se centra en l'estudi de 14 projectes que serviren per a l'elaboració d'alguns vitralls de la Catedral de Barcelona, i en la seva documentació. Els autors dels projectes foren els arquitectes Josep Oriol Mestres i August Font, i l'elaboració del vidre anà a càrrec, en uns casos, del Taller de R. Travilla i, en uns altres, de la Casa Amigó. Les peces foren realitzades als voltants del 1872-1879. Avui dia només se'n conserven alguns d'aquests vitralls, car el 1937 una bomba en va destruir la major part. Tots ells foren exemples del pre-modernisme religiós, moment artístic que fou l'antecedent de la irrupció modernista.



Matèries: Catedrals ; Arquitectes ; Vitralls ; Modernisme ; Vitrallers ; Projectes d'arquitectura ; Historicisme
Matèries: Font i Carreras, August ; Travilla, Ramon ; Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895) ; Amigó, Eudald Ramon
Matèries:Catedral de Barcelona ; Casa Amigó de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1872 - 1879
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 11
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Precisiones sobre la fachada del Liceo / J. Bassegoda Nonell
Bassegoda i Nonell, Joan


En: Monsalvat : danza, música, ópera. Barcelona, núm. 44 (11 1977), p. 593-603



Matèries: Construcció d'edificis ; Restauració i conservació ; Edificis ; Arquitectes ; Façanes
Matèries: Gispert, F. de ; Garriga i Roca, Miquel (1808-1888) ; Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895) ; Soler i Mestres, F.A.
Matèries:Teatre del Liceu de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[18??]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 11
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Memoria necrológica de D. José O. Mestres Esplugas / José Domenech y Estapá
Domènech i Estapà, Josep


Barcelona : Impr. López Robert, 1899
23 p. ; 26 cm



Matèries: Biografia ; Arquitectes ; Arquitectura ; Necrologia
Matèries: Mestres i Esplugas, Josep Oriol (1815-1895)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1815 - 1895
Localització: B. Pública Arús (Barcelona); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3